Finalmente las nuves y el sol nos han permitido ascender hasta los 5000 metros del volcán Chimborazo. Hemos subido a una buseta sobre las 8.00 de la mañana y con ella hemos llegado al primer refugio. Durante el viaje veíamos el Chimborazo y las llamas que corrían a sus piés. La buseta nos ha dejado en el primer refugio donde hemos cogido aire para subir hasta el segundo. La altura ha relentizado nuestro ritmo habitual, pero hemos llegado con éxito hasta los 5000 metros.
El té de coca nos has calentado el cuerpo para que algunos pudieran subir un poco más y otros se quedaran contemplando el paisaje volcanico que nos ofrecia la montaña.
Hemos bajado sin problemas y el cansancio se ha revelado en la busseta haciendo alguna cabezadita.
La eufória, energia y felicidad que nos ha regalado nos servirá mañana para emperzar con fuerzas el campamento de El Batán.
Saludos.
GRRRRRRRRR, pero bueno, cómo me haceis esto ???, vaya fotillos del Chimborazo... buahhh, yo quiero estar ahí,sois unas privilegiadas, poder compaginar la labor que haceis con el disfrute de la alta montaña..., bueno, va, me alegro un montón de que disfruteis de estos paisajes y ese entorno, al menos con las fotillos me siento un poco como si si estuviera ahí con vosotras (que más quisiera, jajajaaja) ... Además, veo que os ha hecho un día estupendo... en serio, me alegro muchísimo de que disfruteis de estos pequeños paréntesis respecto al trabajo que estais realizando por ahí.. y ahora a por El Batán, al menos ya no pasareis tanto frío, digo yo, jejejeje..
ResponEliminaUn besico a todas..
Quim
Des de Cervera, us he de dir que em feu moltíssima enveja, i no només perquè aquí ens aniria bé una mica del fred que teniu allà,sinó perquè podeu VIURE una realitat que existeix i que sovint obviem.
ResponEliminaUna abraçada a totes les gallines, i al"gallo con sombrero", però sobretot a l'Aida.Fes moltes fotos, que d'algú n'has aprés , oi?
Petonegeu als nens de part meva, i continueu pintant somriures i rialles a les seves cares, i sobretot continueu publicant coses al blog, que us seguirem aquesta prosa que cada vegada és menys "espanyola" però més Equatoriana.
Una abraçada calentona per a tot el grup, i tal i com diem aquí :PIT I AMUNT!!!!!!
Rosa Maria Caballol
Enhorabona per haber-ho assolit, quina enveja que feu, però molta, molta... Nosaltres ja podeu veure, aqui contant els dies que falten per fer vacances i poder fer alguna cosa diferent. Esperem que el proper destí també us sigui agradable i podeu fer una tasca enriquidora. DISFRUTEU.
ResponEliminaGruxi.
Bona nit noies i noi!Us seguim amb molt d'interès i us felicitem per l'energia que transmeteu!:):)5.000m!Com es pot caminar sense defallir?Estem "bocabadats" amb les vostres experiències!De fet,és com veure una pel·li d'aventures, en directe. Amb la diferència que una de les protagonistes és la nostra Xènia!I pensem que caldrien més persones com vosaltres per fer una miqueta millor aquest món!Bravo per la senyera!Una abraçada!
ResponEliminaMamma Tungurahua y Taita Chimborazo
ResponEliminaEn Baños dicen que dos guerreros andinos, el Cotopaxi y el Chimborazo, mantuvieron por siglos una batalla por el amor de la bella Tungurahua.
Dicen que el Chimborazo venció en esa lucha y que se casó con la bella Tungurahua.
Y dicen que de ese matrimonio nació el Guagua (niño, en quichua) Pichincha.
Y es por eso que cuando el Guagua Pichincha llora, la Mama Tungurahua se estremece.
Es una de las leyendas de amor de las montañas ecuatorianas, contadas en la voz de quienes habitan en las faldas de los volcanes.
(esta bé, no?)
jmsantes
Enhorabona colla!!!!!
ResponEliminaSegur que el vostre esforç, està recompensat per la vostra alegria.
Molts records des de Castellar.
Una abraçada.
Hola Aida i companyia. Això ha de ser una experiència increíble. Desitjo que us ho passeu força bé.
ResponEliminaMíriam.
hola, crec que no es poden afegir comentaris. Sabeu que passa?
ResponEliminahola nenesssssssss,
ResponEliminaahir vaig deixar-vos un comentari, però la veritat es que avui no el trobo, no se si es va guardar be, o està en un altre lloc, en fi això de l'informàtica, ha vegades tb falla, o potser tb la que escriu que no domina prou el tema???JiJiji.Bé avui a lo millor em repeteixo, però que més dona.
Més o menys os deia:
Hola gallinetes,
com va el gall?? amb tantes gallinetes???,
m'agrada el barret, com ho porta tot això el Gary??,el fred segurament millor q vosaltres.
Molt maco el mural de la pared de El Batan i tb les senyeres.
Ara que canvieu de lloc esperem que no passeu tant de fred i tingueu algun dia de solet.
Nena, el perfil qui te'l va fer???, el coordinador??.No se pas amb qui s'assembles??, però que hi farem, val més que en sobri que no pas en falti, oioioi??.
Avui puja-bau al volcà, Chimborazo, bufffffffff, que fa molta pujada, eh!!!.
El paisatge ha de ser fascinant?, ja ens ho explicaré-ho, poseu alguna foto, al bloc
Una abraçada a totes i tots.
Muaaaa
7-08-10
chic@s.! Madre mia por esas alturas., como a llevado Pa tri lo de sus pies? Un saludo para todas y darle uo caluroso abrazo a patri, de mi parte desde algún lugar del mundo.
ResponElimina