El camí segueix però aquesta vegada amb deu cares diferents que desprenen la mateixa il·lusió i motivació que ens va deixar en herència el grup de l'any passat.
Som:
En Ramón "Juanfer el Grandote" que de tant en tant coordina a les petiflors del grup i dóna la cara en les situacions més complicades.
La Laura " la ñañita de la guitarra" sempre disposada a regalar un somriure.
La Núria A " La Rubia del Batán" la fotògrafa del grup, però hem de fer-li fotos, eh?
L'Àfrica "la saltamundos" canyera, responsable i molt petiflor.
La Carmina "Lo putogusilus", sabeu que la van deixar pujar a l'avió soleta?
La Sara "La farmacomasajistacuentacuentos" dolça i riallera que vetlla pel nostre benestar.
La Gema "la princeseta indignada" : vamoh a pasá mah frio que en la comunión del pingu...
La Nuria M " la perroflautica" l'ànima del grup que sempre aporta bones energies. TITACONGA.
La Clara " el alma de los taxis" ens aporta calma i serenitat: un spa andante.
La Raquel "La chévere" deixa anestesiats a tots els que l'envolten, no només per la seva olor a ginger sinó per les seves rialles enganxoses. Cuidaoooo que se caeeeeeee!!!
Després d'una setmana a El batán, podem dir que les famílies i el barri ens han acollit molt bé. Tot i que hi ha nens en situaciuons complicades o difícils, el campament està funcionant molt bé i estem aprenent i gaudint molt de l'experiència.
Com a aspectes a tenir en compte: després de destrossar el Karaoke de Riobamba, hem fet el nostre primer 5.000: Toma Chimboraaaaaaaaaaaaaaaazo!! De aquí al Everest!!!
La història continuarà i les fotos apareixeran!!! :)
diumenge, 7 d’agost del 2011
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Reunió d'avaluació
Aquesta vegada vam trobar-nos a la seu de SETEM per fer una reunió d’avaluació amb un membre de l’Associació. El veritable retrobament va ser després, quan algunes vam estar recordant i compartint moments i anècdotes. Encara hi ha preguntes sense respostes i respostes sense solucionar.
L’eufòria i l’energia van ser les protagonistes per seguir amb ilusió el dia a dia de cadascú. Amb moltes ganes d’encetar nous projectes. Hi ha molta feina a fer.
Salut
dilluns, 4 d’octubre del 2010
El retrobament
Sobre les 21.00 del vespre de divendres comencen a sonar els telèfons mòbils pel retrobament després de tres intenses setmanes. Tres setmanes en que hem coincidit en els nostres pensaments més del que ens pensàvem.
La Irma ens ofereix la seva terrassa per sopar i recordar alguna textura Equatoriana. Després de fer memòria, posar-nos al dia i passar-nos un carretó de fotos, ens depsedim d'alguns fins a la propera. La resta ens repartim per dormir i aixecar-nos amb suficient forces per encarar la jornada de dissabte.
Arribant tard i representant a gran part del grup que no podia assistir, entrem al Col•legi SIL per compartir el que hem viscut. Ens escoltem i posem l’energia necessària en les nostres il•lusions i projectes amb la resta de companys que han viatjat a altres camps. Realment molt interessant i enriquidor.
El matí conclou amb una xerrada càrrec de Marti Olivella, Director de Nova, Centre per a la Innovació Social, i del projecte "Repensar la Societat".
Sembla que no hagi passat el temps. Equador ens queda molt lluny i molt a prop alhora. I es que sempre hi haurà alguna cosa entre nosaltres que en lligarà per sempre.
Els membres del grup integrats a la nova societat, inclòs la Lluna al telèfon de la Patri, recent arribada i compartint aquest moment amb nosaltres.
La Irma ens ofereix la seva terrassa per sopar i recordar alguna textura Equatoriana. Després de fer memòria, posar-nos al dia i passar-nos un carretó de fotos, ens depsedim d'alguns fins a la propera. La resta ens repartim per dormir i aixecar-nos amb suficient forces per encarar la jornada de dissabte.
Arribant tard i representant a gran part del grup que no podia assistir, entrem al Col•legi SIL per compartir el que hem viscut. Ens escoltem i posem l’energia necessària en les nostres il•lusions i projectes amb la resta de companys que han viatjat a altres camps. Realment molt interessant i enriquidor.
El matí conclou amb una xerrada càrrec de Marti Olivella, Director de Nova, Centre per a la Innovació Social, i del projecte "Repensar la Societat".
Sembla que no hagi passat el temps. Equador ens queda molt lluny i molt a prop alhora. I es que sempre hi haurà alguna cosa entre nosaltres que en lligarà per sempre.
Els membres del grup integrats a la nova societat, inclòs la Lluna al telèfon de la Patri, recent arribada i compartint aquest moment amb nosaltres.
dimecres, 8 de setembre del 2010
Porta que s’obra i no es pot tancar, cosa bona hi ha.
Toquem de peus a terra i ara ja no som els que erem abans. Ara que ja hem deixat la serra, la costa i la selva, que hem tornat i hem pogut gaudir d’una bona dutxa, hi ha una part de nosaltres que no vol, encara, deixar de mirar al cel per contemplar el màgic univers d’estrelles en forma de persones i personetes humils i hospitalaries.
Deixem enrere, els nens que ens venien caramels, els jugos de fruties tropicals, els mercats pomposos, els carrets trontollosos i carrregats de menjar de venda ambulant, els enllustradors i el cambrer italià. Deixem enrere aquestes visions que es mouen espasmòdicament en la conca abatuda dels nostres ulls quan es tanquen, mentre la nostra vida emprén un nou ritme. I mirem endavant quan sembla que Equador ens fa una abraçada per enfrentar-nos a la nostra realitat.
Han estat 42 dies de de riures, de superació, de tensió i relax, de molta feina, de descans, de celebracions, de menjar, de dormir, d’emocions, de resultats, de comiats, de convivència, de diversió, de records, de sentiments, de respecte, de pena, d’esforç, d’errors i encerts, de cor, de descoberta, de diàleg, de delicadesa, de contactes, de canvis, d'educació i d’estima.
Ara la buidor que resona esculpida, és la cremor del no res fet vida.
diumenge, 5 de setembre del 2010
SERPIENTE CON SORPRESA
Finalmente en la selva encontramos nuestro gallo. De nombre Mougli y con machete de Indiana Jones, fue nuestro guía y compañero durante la aventura amazónica. Como sus Pocahontas, hemos aprendido miles de plantas medicinales, las peluqueras de la selva (abeja cortapelo), árboles caminantes y estranguladores, cascadas paradisíacas, baños de barro sulfurosos, pesca nocturna sin mucho éxito (no nos quieren ni los peces), tiro de cerbatana, rituales esprirtuales con tormenta, gran banquete de hormigas voladoras, dulces sueños entre telas mosquiteras, charlas alrededor de una vela... en fin, otra experiencia inolvidable.
El hábitat de Mougli
En tierra dejamos una de la integrantes del grupo para que acabe de recorrer el país y nos lo cuente a la vuelta. Gracies per formar part del grup, disfruta-ho Lluna! T'esperem a la tornada... tic-tac, tic-tac, tic-tac...
"Que Diós los bendiga. Siga nomás"
Coronas típicas de una boda amazónica (Así se identifica cada miemboro de la ceremonia)
Se cierra la cuarta y última etapa del viaje. Hoy salimos desde un Quito llorón por nuestra ausencia rumbo a Atlanta, con la mochila llena de sentimientos, recuerdos y buenas amistades. (Tendremos que pagar sobrepeso ;P)
El hábitat de Mougli
En tierra dejamos una de la integrantes del grupo para que acabe de recorrer el país y nos lo cuente a la vuelta. Gracies per formar part del grup, disfruta-ho Lluna! T'esperem a la tornada... tic-tac, tic-tac, tic-tac...
"Que Diós los bendiga. Siga nomás"
dimarts, 31 d’agost del 2010
GALLINERO BUSCA GALLO
Gallinero busca gallo de más de 1.65 m, rubio i ojos azules. Interesado llamar al 039999999999 i mandar curriculum a las cabañas Rukucausay.
Con él emprenderemos la cuarta i última etapa del viaje. Os dejamos alguna foto del tour por la costa. Estaremos sin comunicacion en la selva hasta el sábado.
Vistas des de la isla de la Plata
Hasta pronto.
dilluns, 30 d’agost del 2010
Empezaron las vacaciones
Estamos disfrutando de Ecuador. Hace dos dias que nos encontramos en un pequeño pueblo de la costa: Puertolopez. Aqui llegamos despues de un largo viaje en bus. Nos subimos en un bote para ir a la Isla de la Plata mietras gozavamos viendo la reproduccion de las ballenas. La dosis del mareo nos dejo medio dormidos i nos costó arrancaruna pequaña excursion que hicimos para ver unos pajarracos muy simpaticos. A la vuelta hicimos snorkel para contemplar los maravillosos peces de colores de las aguas del pacifico. La aventura para volver empezo cuando el motor de uno de los botes decidio acabar con su tarea i algunos se tubiernon que canviar de bote. El resto llegaron mas tarde.
Ayer algunos pudimos probar el parapente, mientras otros disfrutavan de la paradisiaca playa de Los Frailes. Aun nos dió tiempo de bañarnos en las aguas sulfurosas de Aguablanca untadas de fango. De noche, los cuatro elementos se fusionaron en la playa para despedirnos de magicos momentos que hemos pasado aqui.
Hoy nos vamos, estaremos viajando todo el dia para llegar por la noche a la puerta de la amazonia Ecuatoriana, en Tena, donde nos esperan un monton de nuevas actividades por la selva.
Esto esta llegando a su fin. Hasta pronto.
Ayer algunos pudimos probar el parapente, mientras otros disfrutavan de la paradisiaca playa de Los Frailes. Aun nos dió tiempo de bañarnos en las aguas sulfurosas de Aguablanca untadas de fango. De noche, los cuatro elementos se fusionaron en la playa para despedirnos de magicos momentos que hemos pasado aqui.
Hoy nos vamos, estaremos viajando todo el dia para llegar por la noche a la puerta de la amazonia Ecuatoriana, en Tena, donde nos esperan un monton de nuevas actividades por la selva.
Esto esta llegando a su fin. Hasta pronto.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
