QUEDADA EXTRAOFICIAL

Primer soparito previatge i post trobades oficials. La terrasseta de la Lluna dóna molta pau. La veritat és que vam menjar molt bé i vam xerrar i xerrar i ens vam conèixer encara més. Malgrat faltés gent, es va crear un clima molt divertit.
Comença el compte enrere!!
Fins aviat!

DARRERA TROBADA

La darrera trobada va ser aquest passat dissabte 12 de juny. A les 10.00 del matí va començar una xerrada sota el títol “Viure el camp de solidaritat en directe o des del visor de la càmera?” Una proposata prou interessant per saber el què, com, on, quan i el per què de la fotografia del viatger.

Seguidament, Begoña Roman, doctora en filosofia i professora de la UB ens va fer reflexionar amb turisme i solidaritat desde el punt de vista de l’ètica.
El moment de la pausa va servir per retrobar-nos, pensar amb la gent del grup que no ha pogut participar aquesta vegada, acabar d’ultimar detalls i agafar forces per continuar amb una taula rodona prou interessant a càrrec de participants d’anys anteriors, mostrant diferents actituds entorn els camps de solidaritat.
El dinar, aquest cop menys elaborat per falta de temps i dedicació, va ser estona de visites, consells, idees, comentaris i sobretot cohesió de grup.

Amb la panxa plena, vam seguir fent unes dinàmiques grupals que van servir per posar punt i final a la jornada i per acomiadar-nos.
Ara toca organitzar-nos, SETEM ha fet i seguirà fent molt bona feina, formant-nos i sensibilitzant-nos envers el tema.
Ara per ara podem dir que el destí queda a les nostres mans...

QUARTA TROBADA

La jornada va ser intensa. Matí en grupets i repartits en diferents tallers. Entre ells hi havia el de dinàmica de grups, d’immigració, el rol de la dona... que es van repetir a la tarda. En general van estar força bé, alguns més que altres, siguem crítics. La son d’alguns i la motivació d’altres es van fusionar per fer de la jornada un dia de grup, de convivència, de formació, d’intercanvi i d’emocions.
El missatge principal va ser que cal escoltar moltissim, observar més, palpar molt, olorar força... però parlar ben poc. Al cap i a la fi ens trobem tots dins una caixa disposats a fer realitat un altre món, perquè és alhora punt final i punt d’inici d’un procés que no es para, malgrat ens prenem el temps que cal per aturar-nos a valorar, projectar, concretar i decidir.
Tot això fent cohesió de grup alhora de dinar sobretot, amb delicatessen de la fina: amanides de patata, pasta i d’arròs de tot tipus i colors, postres amb fruita, tastets de xocolata i pastís de formatge van cobrir un mantell florejat fins que es van omplir les nostres panxes. Mmmmm!

Cap de setmana de grup. Destí: La Ruca

Matí de dissabte per arribar al que seria la nostra casa de cap de setmana, i mentres la gent arribava poc a poc s’anava desenvolupant la gimcana que havien preparat el comitè de Bolívia. Sí, si, estaríem compartint amb el comité de Bolivia, la gent que hi anirà enguany i nosaltres, Equador. L’objectiu era passar un cap de setmana amb el grup per fer convivència i cohesió de grup.
Abans de resumir breument el cap de setmana cal agrair a aquest equip que va venir amb preparat amb moltes ganes de transmetre les seves experiències, d’il•lusió, de fer un munt d’activitats, entre elles la famosa Chu-chuuuuuuuuu Quiniela!!! Gràcies per acollir-nos, ensenyar-nos tantes coses i fer-nos sentir part del grup!

Dissabte: Arribada i gimcana Boliviana
Degustació de menjar equatorià i Bolivià. (Tips com tuixonets)
Visita de dos integrants del grup de l’any passat (Una passada!)
Sopar (Super-hiper-mega-estra d’hora i sense gana)
CHU – CHU QUINELA (Super motiv adora!!!)
Bona niiiit!

Diumenge: Esmorzar
Activitats de grups juntament amb Bolívia. Dinàmiques de grup.
Dinar
Què i com fer la maleta?
Posada en comú del cap de setmana
Fins aviat!


Realment ha estat un tancar i obrir d'ulls que ens ha servit per obrir la ment i el cor. Sensacions... veus alçades, cossos distorsionats per la imaginació, ànimes perdudes en busca de respostes, presents acabats d’estrenar. Hem rigut plenament, hem après i hem transmès, hem pensat, hem reflexionat, hem parlat sense dir res, ens hem fet petites i hem crescut alhora, hem compartit i ens hem deixat portar... ens hem dit coses i encara ens n'han quedat moltes al tinter... i el més important, ens hem estimat.
Personalment, he viscut tant a primera línia que m'he quedat sense paraules.